Saturday 10 de November de 2007, 23:32:21

Sis cavallers recorren la serra de l'Obac en una particular creuada el dia tres de novembre de l'any dos mil set despres de nostre senyor.

I. La trobada dels cavallers i les seves espasses

La fredor matinal encongeix la pell però no el cor dels cavallers, disposats a cavalcar per la carena del camí reial amb la intenció d’alliberar l’hostal d’en Davi dels malefactors i assassins que el regentan. Sis espases, sis cavallers: Sir Joan de Castellar, Sir Ferran d’Anglaterra, Sir Oscar de Vacarisses, Sir Oriol de de Corts, Sir Xavier de Gaudí i Sir Xavier de Gracia. Dos arriban tard, malgrat disposar de la Gepesa, la qual cosa es sabiament criticada per la resta i no menys hàbilment excusada pels tardonaires.

II.                   El molí

Deixant la reconfortant presencia de la parròquia, els creuats passan davant d’un molí de fusta, bellugat per les aigües.

Es ben a prop del camí que els durà, en forta pujada, cap a l’interior de la Serra de l’Obac.

III.                  La masia i la font ombrívola

Arribats a una masia, els cavallers descavalcan per tal d’admirar l’arquitectura pagesa.

Sir Xavier de Gràcia, aprofita per fer pràctiques de control de la seva espasa i Sir Xavier de Gaudí sol.licita al grup la visita a la font ombrívola per tal d’emplenar la pell de camell d’esquena. Arribats a la surgència i davant del possible enverinament de les cristal.lines aigües per part del mag Merlin, decideixen tornar-se’n sense.

IV.               La mítica Gepesa

Els sis cavallers disposen d’un ajut màgic, la Gepesa, que malgrat la seva mítica eficiència i com podreu comprovar més endavant, no va ésser de gran ajut en l’èxit de l’empresa. Calia trobar la desviació cap al coll de Correus i en ser demanat a la Gepesa, aquesta va ignorar la demanda, al.legant ignorància.

V.                 L’error dels cavallers i les seves conseqüencies

Confiant en les notes manuscrites pel cavaller de Roadbook, en poder d’en Sir Joan de Castellar, van avançar calculant les distancies fins a trobar una fita de pedres. Semblava evident que allò indicava el punt on calia enfilar-se per tal de guanyar alçada i trobar el camí reial.

La dificultat de l’ascensió va propiciar el primer vessament de sang: Sir Ferran d’Anglaterra va patir un tall al seu braç dret en una caiguda sense més importància. Malauradament, un error en l’apreciació de les distàncies, els va portar cap a una canal sense sortida, de forta inclinació, on finalment, davant d’una corda penjada per ajudar els escaladors, van haver de desistir per tal de no abandonar els seus fidels cavalls d’alumini.

VI.               De com es poden invertir els papers

Els lectors no habituats a les noveles de cavalleries poden pensar que els cavallers sempre van a sobre de les seves muntures. Com a molt, podran imaginar moments on tots dos caminan l’un a costat de l’altre. Però cal saber que això no sempre és així, i la pujada cap al coll de Correus, va exigir als cavallers transportar les seves eugues a l’esquena.

Un cop a dalt i donada l’arribada de l’hora del dinar, van decidir complaure l’estomac, assaborint els embotits, el pà i les delicioses galetes que portaven.

VII.              Vora la tragèdia

El camí reial ressegueix una carena i en molts trams del recorregut presenta abruptes desnivells. És en una zona més tècnica i exposada on Sir Oscar de Vacarisses pateix una caiguda que el fa vessar part de la seva sang per un tall a la cama, fins al punt de fer-li perdre el color de la cara.

Els cavallers, veient que es recupera, continuen la seva marxa, alleujats en no ser necessari practicar-li la extrema unció.

VIII.            L’hostal dels lladres, la mestressa i l’escurçó negre

Afavorits per la gracia de la Mare de Deu de Montserrat, finalment, arriban a l’objecte de la seva particular creuada: l’Hostalets del Davi. Es aquest un lloc miserable, regentat per uns personatges sense escrúpols, avariciosos i indignes. Els seus crims consisteixen a donar descans etern als viatgers per tal de quedar-se amb les seves propietats, no sense ser abans ésser seduïts per una mestressa en rauxa. Però, lamentablement, arriben tard i ha estat una instància superior la que ha fet justícia. Un escurço negre travessa el camí i s’amaga dins de les runes de l’hostal.

IX.               El descans a Sant Jaume de Vallhonesta

Mes endavant, arriban a un veritable hostal, gran i dotat de totes les comoditats que els austers cavallers precisan, que val a dir, no son gaires.

La capella i els seus críptics símbols esperonan la seva curiositat, malgrat que no arriben a cap conclusió sobre el seu significat.

X.                 Les tines i el retorn sense aigua

Avançant ja de tornada cap a Rellinars, troben al seu pas unes tines buides on es pot fer vi. Amb unes teulades integrades a la natura i uns dipòsits soterrats, sorprenen als viatgers amb l’apreciat líquid que amagan.

Mes endavant, Sir Xavier de Gaudí, que ha suportat estoicament la manca d’aigua, pateix deshidratació extrema. La donació dels companys i la seva força moral li permeten continuar sense cap altre obstacle.

XI.               Tancant el cercle: comiat a la parròquia de Rellinars

El descens cap a la parròquia de Rellinars, punt de sortida de la ruta circular, el fan a gran velocitat, esforçant les seves muntures.

Un cop arribats,

Sir Oscar de Vacarisses s’acomiada amb una recomanació: Cal Forner.

XII.              Cal Forner I l’amable cambrera

Arribats a les portes de la taverna, un gos salvatge deslligat rep als cavallers amb un intent d’atac, que ràpidament talla amb un crit contundent Sir Xavier de Gràcia.   Asseguts, nets i afamats, decideixen tastar les viandes de l’amable dona estrangera que els rep, malgrat no ser hores de dinar. Els plats ben cuinats retornen les forces als expedicionaris i un nou entreteniment mental els fa rumiar. ¿El dialecte que parla la mestressa es portuguès o brasiler?. Respectant el lema de, si no ho saps, ho preguntes, es confirma la nacionalitat brasilera. Acabades les infusions, els cavallers s’acomiaden, recordant-se el deure de tornar a cavalcar junts en properes creuades.

XIII.            La Gepesa i el carruatge
 
Sir Xavier de Gaudí i Sir Xavier de Gràcia, comparteixen carruatge per arribar a la seva població. Confiadament, demanen ajut a la Gepesa, per tal que els indiqui el lloc més proper per donar de menjar als cavalls del carruatge. Els hi marca un destí proper, al qual es dirigeixen sense dilació. Maledicció, un cop arribats al punt marcat, no existeix un lloc de repostatge!
Desconfiant de la Gepesa, parlan amb un vilatà que els hi recomana un lloc al costat de Vacarisses, on finalment, molt alleugerits, troben la necessària energia per continuar viatge fins a les zones de marasmes on pernoctaran.

añadir nuevo comentario

Wednesday 31 de October de 2007

Reflexiones entorno de las vias, tema de rabiosa actualidad en Catalunya.

entrada completa

Tuesday 9 de October de 2007

Ascensió als cims de Casamanya ( Sud 2740 m, Mig 2725 i Nord 2752) al bell mig d'Andorra

entrada completa